Aquesta escriptura nom s pot parlar de si mateixa a trav s de formes plenament elementals, sense ulterior finalitat. Formes vol tils, m bils, que es neguen a ser situades: el gel que roda per terra, el toll, les aig es t rboles, la intermit ncia de l'incendi. I tot i aix , no n'hi ha prou, no pot bastar: es descobreix perp tuament oberta, reticent als vedats i les definicions, i per aix confessa: en realitat, per comunicar el que aquesta experi ncia...